Avui he fet un gest solidari.
Estic contenta d'haver-ho fet.
No sabem la necessitat de sang que hi ha, i no sabem cóm n'és d'important... (més val no haver-ho de saber per necessitat pròpia), però realment la sang que brolla per les nostres venes, és VIDA.
Fa mesos que veig Campanya de donació de sang, falta sang! I avui els he tingut força a prop.
Per això, no ho he pensat dues vegades, i després de treballar m'hi he apropat. M'han fet omplir un qüestionari, i donar unes dades bàsiques, per saber si podia ser donant o no. Després, de l'entrevista amb la doctora, i veure que era apte, m'han fet passar radera al biombo, on m'han preguntat en quin braç preferia l'extracció. La meva resposta ha estat clara, "en tot cas ho hauràs de decidir tu, ja que a mi mai em troben la vena" I m'he estirat en una camilla. Primer un braç i res... després l'esquerra, i sembla que allà li ha semblat "trobar-la".... i doncs, vinga.. el noi, ha punxat l'agulla, m'ha remenat i al cap d'uns minutets, a tret l'agulla sense èxit. M'ha preguntat si em podia punxar una segona vegada.. El meu pensament ha estat.. "va tira, que ja hi estem posats"... i hi ha repetit l'operació, l'únic que ha hagut de punxar en el lateral on em consta que fa una mica més de mal, i la sortida de la sang és més lenta.... 15 minutets, i 450 ml. llestos!
No m'he sentit marejada, ni malament, ni res similar. Uns moments després seia a la saleta, amb un refrigeri que ens han repartit.
Mentres em crupia el refrigeri i em bebia el suc de pinya.... de cop, el soroll s'ha fet profund, una suor i calor s'ha apoderat de mi... el meu pensament i el meu cos, s'han debilitat... Sentía que "marxava".. estava a punt de desmaiar-me, jo mateixa he intentat tranquil·litzar-me i no perdre la calma, però el meu cos anava per lliure, i cada cop em rodava més el cap... al noi que s'acabava de treure sang i seia al meu costat, li he pogut xiuxejar amb una veu dèbil, "perdona, pots avisar... és que..." I ha aparescut corrent un infermer que m'ha aixecat i cridant "deixeu una camilla lliure!!!" (mare meva vaia numeret que he montat!!!) m'han estirat en una camilla... Aigua fresqueta pulveritzada, pantalons afluixats i cames en l'aire....
Quin desastre!!!! He estat a punt de perdre el coneixement.... M'he quedat blanca com la llet, i la pell se m'ha quedat freda com un glaçó de gel...
De totes maneres, malgrat l'ensurt, haig de dir que l'atenció que he rebut en tot moment, ha sigut molt bona. No m'han deixat marxar fins que no s'ha n assegurat que havia tornat a la normalitat. He estat atesa en tot moment... la veritat és que molt be.
Malgrat els malgrats, i malgrat la meva reacció, em sento contenta d'haver aportat el meu granet de sorra.... I segurament la propera tornaré a donar.
Unes llavors per a plantar... en una torreta petita... i dins, aquesta frase que m'ha semblat molt encertada!!!
Us animo des d'aqui a fer-ho... No té per a què passar res.. a mi m'ha passat, però no és el més habitual, i amb aquest simple gest, podem contribuir que un malalt recuperi la salut. Amb 450 ml. podem contribuir a que 3 malalts diferents se'n beneficiin...
I perquè no?
Us deixo la web per a que us informeu....
Uiiix,només d'explicar-ho ja em marejava. Sóc un disaster d'aprehensiva :P Penso que el gest que has fet és molt bo i ajuda a moltes persones, realment els dones vida.
ResponEliminaTambé havia sentit que el fet de donar sang l'estas regenerant perquè el litre que dones l'has de tornar a guanyar, com si fessis sang nova.
Bé sigui el què sigui ara a descansar i agafar energia! Bona nit :)
que bonica la frase del regalet!!
ResponEliminajo sóc molt dolenta per aquestes coses... veig una agulla i caic rodona al terra
:(
Eres una valiente!!!!! Lo que más me ha gustado leer, es que a pesar del mal rato estás dispuesta a repetirlo, un gesto que te honra!
ResponEliminaBesos de vampiro (jajaja)
Eli jo he sigut donant de sang, pero cuan arribes a certa edad ja no et volen, i aixó que diuen que falta?, no se per qué.
ResponEliminales meves alegries ja fan 2 pams!!!!
ResponElimina