Relats conjunts: NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA



Em va dir que tornaria aviat, però aquest aviat, es torna una eternitat.
Mentrestant, rellegeixo les seves cartes. Aquelles on em deia que un dia tornaria, i on em jurava el seu amor etern.
Miro per la finestra, els nens corren i juguen al carrer. Els ocells s’enlairen, i fan volar la seva llibertat. Jo, però, em trobo empresonada, a través d’aquesta espera que em desespera.
Aquesta espera, que em deixa oblidada en mig d’un grapat de lletres escrites en un paper.
D’ençà que vares marxar, la meva vida no ha sigut la mateixa. 
Els anys s’acumulen en les hores, en els minuts, en els instants que no he viscut al teu costat.
Els anys s’amunteguen damunt aquesta aspre i llarga espera.
Rera els vidres d’aquesta finestra, sóc còmplice de les meves llàgrimes, còmplice de les teves paraules, aquelles que un dia vares pronunciar... 
Em trobo anclada en aquest deliri d'amor, en aquest deliri impossible: el de no tenir-te amb mi.
Tornaràs algun dia? 

20 comentaris:

  1. Molt trist el relat, però aquesta noia ja en fa cara de rebre males notícies, o de no estar-s'ho passant massa bé. Esperem que torni algun dia!

    ResponElimina
  2. Molt ben descrita aquesta desesperació de la noia. Bon relat!

    ResponElimina
  3. Molt bo! La frase "Els anys s’amunteguen damunt aquesta aspre i llarga espera." és realment bona! Les esperes poden ser terribles!

    ResponElimina
  4. Pobre noia..haurem de posar-hi remei, miraré de posar-la contenta

    ResponElimina
  5. Aquet es va anar a comprar tabac,jejejejeeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  6. Un relat trist però realista!

    ResponElimina
  7. Quànta tristesa desperta aquest quadre, eh?
    Molt bon relat, Eli.
    Sorti que tu somrius! :)

    ResponElimina
  8. segur que sí, segur que torna...
    :)

    ResponElimina
  9. Realment aquest quadre genera la sensació de tristor.

    Segurament va passar més d'una vegada en aquelles èpoques.

    ResponElimina
  10. Aquesta llarga espera, l'acompanya aquest bon relat.

    Salut!!!

    ResponElimina
  11. Pobre noia, tanta espera... potser que li donem una empenteta, no? Molt bé Eli, m'ha agradat força.

    ResponElimina
  12. M'agrada el que dius del temps gran (anys) acumulant-se en el temps petit (hores) Enhorabona.

    ResponElimina
  13. DE vegades la realitat no es com volem, pero cal apreciar la realitat.

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies pels vostres comentaris...
    Crec que aquest quadre em desperta tristesa...Sobretot pel rostre de la dona.

    Paraules tristes que acompanyen a una imatge trista..... (per mi, es clar!)
    Un cop més us dono les gràcies per passar per casa meva! Sigueu tots benvinguts/des!
    ;-D

    ResponElimina
  15. Veritablement, qui espera, desespera.
    Ho has explicat perfectament.
    Un text boníssim.

    ResponElimina
  16. Ja ho deixat dit abans, aquest quadre ha deixat relats d'humor i relats de tristesa. El teu és bell, trist però gens dramàtic ni inversemblant.

    Una abraçada, d.

    ResponElimina
  17. M'agrada el teu relat. Més que tristesa, veig romanticisme. Aquest és adient a l'ambient que crea el quadre.

    ResponElimina
  18. Decididament desperta una certa sensació de solitud, de melangia...

    M'agrada molt.

    ResponElimina
  19. Espero que la noia algun dia deixi d'esperar i aprofiti el temps... Molt xulo!

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!