Sensacions...

Hi ha vegades, que una barreja de sensacions, s'apoderen de mi...

Passen els anys, i certes circumstancies (l'embaràs, no és el meu cas, eh?!), fan que el nostre cos canvii. Sí, és cert, he tornat a pujar de pes... Fa uns tres anys vaig posar remei, i vaig anar a visitar a un endocrí, que em va fer fer una dieta molt estricte. El resultat va ser molt bo... i em vaig quedar amb allò que en diuen pes ideal...
Durant un temps, em vaig mantenir, fins que fa un any i 4 mesos que he deixat de fumar... L'excusa perfecte per la justificació de pujada de pes... No estic com abans de fer regim, però la meva silueta és més ample, per a que negar-ho?

A vegades, no sé per quin motiu, les persones perdem la coherència de les coses, potser perquè la societat/televisió i l'entorn... s'encarrega de enviar-nos una i altre vegada missatges sobre el culte al cos....Sobre el pes ideal, sobre la bellesa, sobre la juventut... Sobre aquesta funda que ens embolcalla el que realment és important: el nostre interior!
Inevitablement, em miro al mirall, i el que és evident és fa evident.  És clar que no sóc la mateixa, que surt a la capçalera d'aquest blog, però el meu pensament és el mateix. Però, jo mateixa em dic, cal fer bondat, i començar a menjar menys. Quan amés vas de compres, i veus que la suposada talla no corda.... Llavors t'ho acabes de pensar... I fa ràbia...a vegades, fa ràbia, com avui me n'ha fet.

No penso en aquestes coses habitualment, perquè crec que la bellesa de les persones es troba en el seu interior... I la bellesa de les persones esta també en els ulls de qui la mira,  però a vegades.... caus en segons quines idees...

Per sort, sempre hi ha qui t'estima i et recorda que t'estima, no per aquest embolcall, sinó per qui sóc. 

Em recorda, que, hauriem de valorar més el nostre interior, la nostre personalitat que ens fa únics, el cor que sent i batega, i el que som capaços de fer sentir a les persones del nostre voltant

El nostre dia a dia, és important, i caldria aturar-se més sovint i veure que fem per sentir-nos be, i per fer sentir a la gent del nostre entorn be. Aquell somriure, aquella paraula cordial, aquell agraïment, aquell "piropo", o simplement el mostrar-nos tal com som, amb sinceritat, sense hipocresies ni cortesies "per quedar be", regalar emocions, i sentiments, misteris i sorpreses... Fem moltes coses que ens fan sentir be, i que fan sentir be.

Perquè el cap i a la fi, aquest embolcall envelleix, s'arruga, es deteriora com la carrosseria de qualsevol cotxe...Per això, és tan important la nostre imatge?

Que m'he engreixat és veu.... Però és una cosa que te remei. El que no te remei és el grapat de llàgrimes que acabo de vessar, mentres mirava la pel·licula del desastre de l'11 de setembre, tot just fa 9 anys. Quina llàstima que m'hagi hagut de donar compte ara, després de recordar la crua realitat, mentres em posava en la pell d'aquells passatgers de l'avió, en saber que no tornarien a veure mai més a les persones que estimaven, i en saber que la fi de la seva vida, havia arribat. Angoixant!

Així, la propera vegada que una idea d'aquest tipus aparegui dins el meu pensament, intentaré pensar en tot allò que sóc capaç de fer sentir a tots aquells que per una raó o altre, es creuen en el meu camí!

Perquè el que sempre escric en les postals de felicitació, ara resulta que encapçala (en castellà) un anunci de TV, i em fa gràcia pensar, que un publicista ha cregut que era un bon slogan:

QUAN VARES NÈIXER, TOTS REIEN I TU PLORAVES...
VIU DE TAL MANERA, 
QUE QUAN TU MORIS,
TOTS PLORIN, I TU RIGUIS...

I per mi, és el millor slogan, no pas d'un anunci, sinó d'allò que se'n diu VIDA.

15 comentaris:

  1. No siguis tonta l'important es el que desprens no el que l'envolta. Petons.

    ResponElimina
  2. el mes important de tot es un mateix, no tinguis recança del que no ha pogut ser i gaudeix del que realment tens...que segur que és molt.

    ResponElimina
  3. el sonriure es el mateix i aixo es l'important...mantenir el sonriure.

    les persones no es medeixen per talles, eli

    tot i que si trobo ala malperit que va dir que les de determinada talla no estem de moda...m'el menjo!!..jajajajajajjaja

    petonets,


    pd. molt bonica la teva sargantana. ;-))

    ResponElimina
  4. Estimada Eli, en primer lloc et devia una resposta. Vas preguntarme si la porta del meu post "Puertas al Campo" era menorquina. Doncs es Mallorquina, però tot plegat de Balears.
    Ara he visitat el teu blog i m'he trovat en el teu darrer post sobre els aprimaments.
    Jo crec que tu mateixa descrius el problema i alhora et dones la solució.
    Les persones som persones per damunt de tot, amb els nostres defectes i qualitats i el pes no es un defecte.
    M'agrada una frase que diu "Els anys arruguem la pell, però renunciar a l'entusiasme arruga l'ànima" i això es que hem de tenir en compte i no deixar que els missatges que rebem a tort i dret, ens arruguin l'ànima.
    Tenim cadascú, prou motius per estar be amb nosaltres mateixes, moltes qualitats, amics, família, aliments espirituals que son els que realment importen.
    A mi tambè hem sobren quilos, però i que...sóc felic perquè intento fer el que m'agrada, quan m'agrada i a l'hora que desitjo.
    Endavant i oblida't dels missatges subliminals que no porten enlloc.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. m'agrada la frase de la sargantana: "les persones no es medeixen per talles".
    Que t'has engreixat una mica?? bé, ja t'aprimaràs dona! L'important és que continues sent la mateixa.
    La frase final del post també m'agrada molt; seria bonic fer-ho real.
    1 abraçada!

    ResponElimina
  6. M'agrada la foto que il-lustra l'escrit. M'agrada l'escrit que il-lumina la foto.

    ResponElimina
  7. La belleza de les personas es el seu interior el aspecta exter no te cap importancia i si algú diu el contrari no es persona que mereixi la atenció de ningú. ( es lo que jo penso)

    Un petonas amiga

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots pels vostres comentaris... A vegades, per un instant, em deixo portar per aquest tipus d'idees, per sort, són instants curts....
    La vida és massa curta, per deixar-se portar per aquestes "tonteries"...
    Així que.. visquem el millor que és pugui!
    ;-D

    Per cert, la sargantana.. és una creació meva! Celebro que t'agradi, sargantana!

    ResponElimina
  9. Sempre que et llegeixo la teva serenor m'abraça. El teu és un blog sincer, coherent i que transment molta energia positiva. Saps que ets encantadora? Un cop més has brodat el post.

    Un petonàs immmmmmmens!!!!

    ResponElimina
  10. El més important de tot és viure feliç. Si t'estimes tu mateixa, els altres t'estimaràn.

    No hi ha dona més guapa que la que sap somriure a la vida.

    Un petonàs molt fort!

    ResponElimina
  11. Jo estic sec i fumo molt, i em canviaria per tu ara mateix. A la foto estàs molt guapa, i deus tenir uns pulmons rosadets, rosadets.

    ResponElimina
  12. Quines floretes més boniques, llegeixo de bon matí!
    Moltes gràcies a tots! JO sí que em sento Abraçada per tots vosaltres!!!!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  13. Tot i que fa dies que et llegueixo encara no t'havia dit res, avui no m'he pogut resistir.
    Estic d'acord amb totes i cada una de les paraules que dius, som només un embolcall, la millor part sempre és a dins.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Un bonic escrit Eli, i no et deixes portar per la idea de bellesa que ens vol vendre la societat, això és relatiu, com tu dius, està en els ulls de qui et mira, i a la foto estàs genial! M'encanta, així que no penses aquestes coses! Ets autèntica i això és el més bonic que tens.
    Besets

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!