Trobada blocaire

El divendres a la tarda, vaig quedar amb dues blocaires!
La veritat, és que a mi, em fa gràcia, poder posar cara a la gent.... i en aquest cas, a la gent amb la que tens contacte a la xarxa....

Pots saber qui es troba allà al darrera, i pots imaginar-la, però mai sabràs cóm és realment, fins que no l'arribes a conèixer....
Així que, perquè no?

Vaig sortir de la feina, vaig agafar el bus, i cap al meu poble... Vaig agafar el cotxe i cap a Vilanova, el lloc on haviem quedat per fer un geladet, i posar-nos cares!

Vaig arriba una mica abans de l'hora (habitual en mi, la meva puntualitat) i vaig mirar al meu voltant. El cas és que elles em coneixien perque ja havien vist fotos en el meu blog, i per tant, haver-me de reconèixer, no suposaria una gran feina... Per mi, el tema era diferent....

Per això, vaig veure dues noies assegudes a la terrassa de la geladeria, i per un moment vaig pensar que eren elles....

De cop, al final del carrer, varen apareixer dues noies, i una d'elles em va saludar,.... eing...? La meva reacció va ser anar cap a elles, tot i que dissimuladament, vaig mirar enrera, no fos cas, que no eren elles i no fos a mi a qui em saludèssin....

Però si era jo... i si eren elles....

Em vaig trobar amb la Fada ,
i també amb la Nimue

I allà ens varem estar, assegudes a la terrasseta, explicant part de la nostre vida, de les nostres aficions, dels nostres temes laborals, del que fem i d'un grapat de coses.
Potser per la meva feina, que passo part del dia "penjada del telèfon", sempre he tingut certa imaginació per pensar cóm seria la persona que hi ha a l'altre costat del fil, i la veritat, és que quan es dona l'ocasió, m'agrada posar cara a la gent.... En aquest cas, em va agradar posa'ls-hi cara...
En aquest cas, més la Fada, que no la Nimue... En certa manera, perque he seguit més d'aprop el seu bloc, i el de la Nimue, és per mi, més recent....Tot i que, continuaré la visita...
El cas, és que no em semblaven persones desconegudes....
I bé, doncs dir, que va ser una tarda molt curiosa, i agradable...
Aprofito per dir des d'aqui, que això d'acabar coneixent a la gent, está molt bé... per això animo a tots els meus lectors a que un dia, el dia menys pensat, ens podem trobar i ens podem posar cara.... I, perquè no?
Gràcies noies, espero que en poguem trobar en una altra ocasió!!!!
FINS AVIAT!

3 comentaris:

  1. Si que resulta curios posar cara a la gent dels blocs a vegades es molt diferent a la idea que tenies.

    ResponElimina
  2. Som curiosos per natura i de vegades sentim la necessitat de posar cares.
    Ens veiem!
    petons!

    ResponElimina
  3. guapi!! a mi també em va agradar molt conèixer-te! :)) Va ser una estoneta molt agradable! estaria bé muntar un berenarot amb més gent, eh! ;)

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!