L'aprenentatge que hem rebut, ens ha cultivat com a persones, amb unes creences determinades, i amb uns pensaments concrets, segons la cultura del nostre pais.
Us heu parat mai a pensar que si haguèssiu nascut en un altre país, segurament, la majoria de les coses que feu, penseu, mengeu, etc... no serien de la mateixa forma???
En veure reportatges a la tele, moltes vegades, hem vist en molts països l'alimentació que tenen, i cóm es poden menjar certs insectes i gusanos, com el "manjar" més bo del món..
En canvi a nosaltres, ens produeix repugnancia....
Això ens ve a dir, que tot és relatiu... I les lleis de la naturalesa, només les marca únicament l'home, depenent de la zona on visqui...
I perque us vinc a dir tot això?
Doncs per una cosa que vaig veure dissabte a les 8:00h al sortir de casa.
Curiosament, a moltes persones, sobretot a les dones, us fa fastic, angunia, repugnancia, i fins i tot por...
Jo crec que sóc l'excepció que compleix la norma.
Contrariament, no em fan fàstic, i amés, em produeixen curiositat i ganes d'apropar-m'hi per veure-les més de prop... Entenc que és un animal més.... i tot depen dels ulls que la miren. Els meus ulls no la miren amb repugnancia...., és clar, que tampoc deixaria que em mosseguès cap, per si de cas, ja sabem que van per les clavegueres, i sí realment, són animals bastant brut.... però tret d'això, tampoc crec que se li hagi de penjar l'etiqueta d'animal repugnant....
A la India, concretament, són benerades en un temple, perquè segons la seva creença popular són les reencarnacions del Kami Mata i els seus seguidors, els sadhus, són els homes sants de l'hinduisme. Allà les alimenten amb gra i llet, i el menjar aliments oferts a aquests sants i que hagin estat tocats per alguna d'aquestes rates, es considera una bendició del seu Deu entre els seus feligresos.
En canvi, dins de la cultura occidental, qualsevol asociació amb la paraula rata, té un significat negatiu, i per nosaltres, és amés un animal associat a la bruticia.
Com us deia, el dissabte al sortir de casa, quan al carrer encara no hi havia massa gent, varem descobrir una rateta, que aprofitava la soletat del carrer, per sortir del seu cau, i agafar menjar... aquelles molletes de pa, que hi havia en una plaça, i entre coloms..... em vaig entretenir a fer aquesta petita filmació.... M'haguès pogut quedar més estona, però quan em va descobrir, ja tenia ella certa reticència en sortir ... Treia el cap pel foradet, em mirava, i ja no gosava sortir, així que vaig decidir marxar.
Els vaig dir als meus acompanyants que anèssin a treure el cotxe del garaig, perque jo, volia veure-la una miqueta més... El conductor va anar a buscar el cotxe, i la acompanyant dona, va optar per acompanyar-lo, precisament per allò que us comentava abans, perquè em deia que li feia fàstic....
I així va ser, allà em vaig quedar, amb la meva càmara a les mans, esperant que sortis del seu cau....
Advertencia: Si us fan fàstic aquests animalons, no mireu el video... pot ferir-vos la sensibilitat.
Us presento, la Rata Felisa, la rata que te hace risa....
ja,ja,ja
Jejejeje, jo sòc de pagès i m'agraden tots els bitxos, i les formigues fregidetes estàn bonissimes!!!
ResponEliminaTots els anomalons tenen el seu encant inclus jo crec que tingui algun petit encant. Las ratas també malgrat que las de algun habitat en concret no son gaire saludables.
ResponEliminaA mi tampoc em fan un fàstic especial, encara que les de claveguera són portadores de moltes malalties i cal anar amb compte. Ara les albines aquestes de laboratori, fan d'un bon obrir...
ResponEliminaa mi m'agraden totes les rates i ratolinets. El que em preocupa és que aparèixen quan hi ha poca higiene! Pel que fa a menjar bitxos... em sembla tan fastigós menjar-se un tros de pernil com un grapat de formigues! ;)
ResponEliminaFora que sóc un poruc per naturalessa, puc assegurar-te que no em fan fàstic, em fan més les paneroles i els cucs, fins i tot els de seda.
ResponEliminaEccccsssssssss, rates... qualsevol cosa menys rates (ratolinets sí) dragons i aranyes...
ResponElimina